Estudià cant a Estocolm, on debutà el 1955 com a Papageno (La flauta màgica). Romangué amb la Reial Òpera de la capital sueca fins el 1967 i, paral·lelament, es presentà amb èxit al Covent Garden de Londres, al Festival de Glyndebourne i a la Deutsche Oper de Berlín. El 1971 cantà al Festival de Bayreuth i dos anys més tard debutà al Metropolitan de Nova York amb Rigoletto.
Destacà en el repertori líric de W.A. Mozart, G. Verdi, P.I. Cajkovskij, R. Strauss i G. Puccini, entre d’altres, i realitzà diversos enregistraments fonogràfics. El 1983 protagonitzà la versió cinematogràfica de Rigoletto dirigida per J.-P. Ponnelle. Actuà al Gran Teatre del Liceu la temporada 1976-77 i hi tornà el 1992 amb L’elisir d’amore. El 2001 fou Scarpia (Tosca) a la Deutsche Oper de Berlín. Es retirà el 2003.