Inicià la seva trajectòria musical com a membre del Cor Gusla, activitat que alternava amb els estudis de lleis. El 1942, una actuació d’aquest grup davant el rei Borís I li valgué la concessió d’una beca perquè estudiés cant a Itàlia, i es traslladà a Roma, on fou deixeble de R. Stracciari. Posteriorment amplià la seva formació a Salzburg, i el 1946 tornà a Itàlia, on debutà com a Colline (La bohème) a Reggio de Calàbria. Un any després interpretà a Roma i la Scala de Milà el paper de Pimen en una producció de Borís Godunov, òpera en la qual s’especialitzà i de la qual enregistrà els papers de Pimen, Varlaam i Borís en una mateixa gravació, dirigida per A. Cluytens (1963). El 1949 fou el protagonista d’aquesta obra en el seu debut al Covent Garden, on tornà amb gran èxit el 1974 amb el mateix títol. Després d’haver debutat a San Francisco (1956), entre el 1957 i el 1963 cantà a l’Òpera de Chicago. Fou un dels millors baixos de la seva generació, amb un ampli repertori que inclogué òpera russa, italiana (Verdi i Rossini) i alemanya (Wagner, Beethoven), a més d’autors com G.F. Händel i W.A. Mozart. La seva línia de cant entronca amb l’escola de F. Šal’apin i perdura amb baixos com N. G’aurov.