Fou deixeble d’Arnold Rosé a Viena i, més tard, de Carl Flesch a Berlín, de qui posteriorment fou assistent. Abandonà Berlín arran de l’arribada dels nazis al poder i es traslladà a Londres. Des del 1944 fins al 1958 fou professor de la Guildhall School, i posteriorment, del Conservatori de Berna. Intèrpret de música de cambra molt reconegut, fou un dels membres del Kölner Trio, al costat de Heinz Schröter i Gaspar Cassadó (substituït, a la seva mort, per Siegfried Palm). Enregistrà molts discos, principalment música de cambra de romàntics alemanys, com F. Schubert i R. Schumann, i també música del segle XX. Fou el primer intèrpret d’obres d’Alan Bush, Benjamin Frankel i Bernard Stevens, entre d’altres. Tocava amb un Stradivari del 1698 i amb un Guarneri del 1733. El 1977 li fou concedit el títol de cavaller de l’Imperi Britànic.