Inicià els estudis de violí a tres anys, i a sis tocà el primer concert. Estudià al Conservatori Imperial de Sant Petersburg, on fou deixeble de Leopold von Auer, i debutà, el 1911, en aquesta mateixa ciutat. La seva presentació internacional tingué lloc el 1912 a Berlín i fou convidat per Arthur Nikisch per a interpretar el Concert per a violí en re M de Cajkovskij amb la Filharmònica de Berlín. Es presentà al Carnegie Hall el 1917. En esclatar la Revolució Russa, fixà la residència als EUA, on continuà la seva carrera internacional, tot i que esporàdicament tornà a la Unió Soviètica. El 1920 debutà al Queen Elisabeth Hall de Londres i el 1925 participà en la fundació del Conservatori Hebreu de Palestina. Enregistrà molts dels concerts més coneguts del repertori de violí, amb obres de L. van Beethoven, M. Bruch, P.I. Cajkovskij, S. Prokof’ev i A. Glazunov, i també obres de cambra amb Emmanuel Feuermann, Gregor Piatigorsky i Arthur Rubinstein. En el seu repertori destacaren així mateix obres d’autors contemporanis com E.W. Korngold, M. Castelnuovo-Tedesco i W. Walton. Fou professor a la Universitat de Califòrnia, a Los Angeles. L’any 1973 es retirà de l’activitat concertística.