Membre d’una família jueva ucraïnesa emigrada als EUA, rebé les primeres lliçons de violí de Siegmund Anker a San Francisco, quan només tenia quatre anys. A sets anys debutà en públic en aquesta ciutat, en un concert dirigit per Alfred Hartz. Es perfeccionà amb Louis Persinger, que havia estat deixeble d’Eugene Ysaÿe. El 1927 debutà a París en els Concerts Lamoureux i rebé lliçons de perfeccionament de George Enescu. Dos anys més tard es presentà a Berlín, en un concert dirigit per Bruno Walter. El 1935 participà en una gira per seixanta-tres ciutats diferents, donant-se a conèixer arreu. Els dos anys següents els dedicà exclusivament a l’estudi i el perfeccionament de la seva tècnica. Durant la Segona Guerra Mundial participà en més de 500 concerts en benefici de les forces aliades. Acabada la guerra col·laborà sovint amb Wilhelm Furtwängler. El 1956 fundà el Festival de Gstaad i el 1958 fou nomenat director artístic del Festival de Bath. L’any següent s’establí a Londres. El 1982 fou nomenat director titular de la Royal Philharmonic Orchestra. Estrenà obres de B. Bartók, E. Bloch i W. Walton, entre d’altres. Publicà nombrosos estudis sobre tècnica violinística i la seva autobiografia, sota el títol Unfinished Journey (1977). Testimoni de la seva carrera és una llarguíssima llista d’enregistraments. Doctor honoris causa per més de trenta universitats del món, el 1963 creà a Anglaterra una escola per a joves promeses de la música, i el 1977, la International Menuhin Music Academy a Gstaad (Suïssa).