Format musicalment per la seva mare, la pianista i pedagoga Carme Matas i Aurigemma, ben aviat decidí dedicar-se a la música. El 1902 ingressà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on estudià violoncel amb el mestre Josep Soler. A partir del 1909 oferí alguns recitals, i el 1912 fou presentat al Palau de la Música Catalana, amb un concert en què fou acompanyat al piano per la seva mare. El 1914 anà a París per ampliar estudis, però hagué de tornar a causa de l’esclat de la Primera Guerra Mundial. Del 1920 al 1933 residí a Londres, des d’on dugué a terme una gran activitat concertística arreu d’Europa. Una malaltia als dits truncà la seva carrera de violoncel·lista, i des de llavors es dedicà a l’organologia (especialment, als instruments de corda).
De retorn a Barcelona, col·laborà amb Higini Anglès en La música a Catalunya fins al segle XIII (1935) i el 1936 presentà una ponència sobre la iconografia musical de l’edat mitjana hispànica al III Congrés de la Societat Internacional de Musicologia, en una sessió presidida per Curt Sachs. Durant la Guerra Civil Espanyola col·laborà amb el Servei del Patrimoni de la Generalitat. El 1942 fou nomenat catedràtic de violoncel del Conservatori Municipal de Música de Barcelona, i el 1946 creà i dirigí el Museu Municipal de Música de Barcelona, càrrec que exercí fins a la seva jubilació el 1963, i com a emèrit fins el 1973. El mateix any fou proposat com a secretari general de l’Instituto Español de Musicología del CSIC pel seu creador, Higini Anglès, però l’extrema modèstia de Ricart feu que declinés l’oferta, i acceptà tan sols el càrrec de col·laborador honorari. El 1954 fou nomenat catedràtic de folklore del Conservatori Municipal de Barcelona.
Elegit acadèmic per la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, hi ingressà el 1977 amb el discurs El mestre Marià Obiols i Tramullas (1809-1888). Fou també acadèmic corresponent de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid, i el 1974, soci numerari de la Societat Catalana de Musicologia de l’Institut d’Estudis Catalans. El 6 de juny de 1979 fou aprovat l’Institut de Documentació i d’Investigació Musicològiques Josep Ricart i Matas, gràcies a l’oferta de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (hereva universal dels seus béns) i la col·laboració de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Escriví el Refranero internacional de la música y de la danza (1950) i el Diccionario biográfico de la música (1956), traduí el Dictionnaire de la musique de Michel Brenet al castellà (1946), i col·laborà en el Diccionario de la música Labor (1954) i en el Diccionario biográfico de artistas de Cataluña (1951-53).
Obra publicada
- Ricart i Matas, Josep: Diccionario biográfico de la música, Editorial Iberia, Barcelona 1956, ...1986
- Ricart i Matas, Josep; Mompou i Dencausse, Frederic: El mestre Marià Obiols i Tramullas, 1809-1888. Discurs d’ingrés de l’Acadèmic electe Sr. Josep Ricart i Matas... contestació de l’acadèmic numerari Sr. Frederic Mompou i Dencausse, Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Barcelona 1977
- Ricart i Matas, Josep: Refranero internacional de la música y de la danza, Consejo Superior de Investigaciones Científicas; Archivo de Etnografía y Folklore de Cataluña, Barcelona 1950