Inicià els estudis de violoncel quan tenia cinc anys amb el seu oncle G. Zanetti, i a partir del 1832 estudià amb V. Merighi al Conservatori de Milà. Després de debutar com a concertista el 1837, emprengué una intensa gira de concerts per Europa. El 1843, a Munic, entrà en contacte amb F. Liszt, amb qui tocà a duet. El 1846 es traslladà a Londres, on exercí durant tres anys de primer violoncel de l’Òpera Italiana. Des de la seva inauguració el 1859, fou un dels intèrprets que més sovint participaren en els Popular Concerts de la capital britànica. Entre els seus alumnes tingué R. Hausmann, W.E. Whitehouse i H. Becker. Centrà la seva activitat com a compositor bàsicament en el seu instrument: dos concerts per a violoncel i orquestra, quatre sonates per a violoncel i piano, etc.