pandereta

f
Música

Pandereta

© Fototeca.cat/ Idear

Instrument de percussió que consta d’un marc circular de fusta que subjecta una membrana o pell tensada per una cara.

En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió directa, amb marc i una sola membrana, que es complementa amb una part idiòfona per sacseig. Al voltant del marc de fusta hi ha diverses petites ranures laterals amb sonalls, és a dir, amb unes petites planxes o discos de metall, que sonen per entrexoc per parells, els quals estan travessats per un filferro que els subjecta al marc. Al mateix marc acostuma a haver-hi un forat circular de subjecció, per al dit polze de l’instrumentista. La pandereta és un instrument popular, tradicionalment vinculat a l’acompanyament de cançons i balls populars, en solitari o bé juntament amb altres instruments, i acostuma a ser utilitzada pels mateixos balladors o cantaires. El so es produeix en copejar amb una mà directament la membrana o bé el marc, per sacseig o en fregar, amb un dit lleugerament humit, la superfície de la membrana. Hi ha persones que han desenvolupat una gran habilitat amb la pandereta, combinant o alternant els cops des de diferents parts del cos, com poden ser el colze, els genolls, l’espatlla, etc., a més de les mans. La pandereta ha entrat a formar part de l’orquestra i ha evolucionat a la recerca de noves sonoritats, tant pel que fa a la seva construcció amb nous materials com a la tècnica de l’instrumentista en la producció del so.