Inicià els estudis de violoncel al Conservatori de Basilea i els continuà a Colònia i Berlín, on fou deixeble d’Emmanuel Feuermann. Fou un dels fundadors, el 1933, de la Schola Cantorum Basiliensis, on impartí lliçons de viola de gamba fins el 1973. Considerat un dels intèrprets i pedagogs més significatius en el camp de la música antiga, dirigí la Cappella Coloniensis en 1954-58. Els seus enregistraments d’obres de G.F. Händel o G.Ph. Telemann són de referència. Fou també mestre de tota una generació d’intèrprets, entre els quals destaca Jordi Savall. El 1960 rebé el doctorat honoris causa per la Universitat de Basilea.