Jordi Leon i Royo

(Barcelona, 1952)

Instrumentista d’oboè, flabiol i tible, i pedagog, compositor i director en l’àmbit de la cobla català.

Vida

Deixeble de N. Paulís i M. Oltra, ha estat una figura clau en el procés de regeneració que experimentà la música de cobla des del 1976. Ha destacat per la seva tenacitat en el perfeccionament dels instruments catalans i per la recuperació i divulgació del llegat per a música de cobla, ja que donà a conèixer el flabiol com a instrument de concert i en fomentà el repertori de cambra. El 1977 creà la classe de flabiol i tamborí al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, i a partir del 1979 en fou professor al Conservatori del Liceu. El 1983 fundà la Cobla Sant Jordi, que també dirigí. Des del 1977 és solista de la Banda Municipal de Barcelona. La seva producció inclou, a més de nombrosos arranjaments i adaptacions per a cobla, diverses peces per a instruments de vent i una dotzena de sardanes, entre les quals cal destacar La font del Racó (1987), Festiva (1987), L’oreneta blava (1972) i La petita princesa (1972).

Bibliografia
Complement bibliogràfic
  1. Leon i Royo, Jordi: Exercicis de mecanisme per a flabiol i tamborí, Casa Editorial de Música Boileau, Barcelona 1985
  2. Leon i Royo, Jordi: Tabulatura del flabiol, Climent, Barcelona 1980