A nou anys guanyà el premi Santa Cecília de Terrassa, amb un jurat presidit per Frederic Mompou, i als onze anys feu el seu primer recital a Sitges. Format al Conservatori de Música de Barcelona, del qual fou catedràtic de piano (1968-2001), es perfeccionà amb Tomàs Buxó, Sofia Puche, Stefan Askenase i Wilhelm Kempff. A divuit anys guanyà el primer premi del Concurs Internacional Maria Canals de Barcelona i també fou distingit pel conservatori amb el premi extraordinari, el premi d’honor de virtuosisme i el premi Ònia Farga. La seva carrera concertística es desenvolupà a escala internacional. Estrenà moltes obres de compositors catalans, com el Concert per a piano i cordes de Xavier Benguerel, la Rapsòdia per a piano i cobla de Manuel Oltra o l’obra Camins Somorts de Francesc Taverna-Bech. Guanyador del Premi Nacional de Música el 1986 pels seus enregistraments de l’obra de J. Brahms i E. Granados, enregistrà també la integral de l’obra de Frederic Mompou i l’obra per a quatre mans de J. Brahms amb el pianista Ramon Coll. L’any 2000 protagonitzà l’únic concert pianístic programat en el cicle de concerts “Barcelona Clàssics” de l’Auditori de Barcelona, en el qual tocà un programa que abraçava des del Barroc fins als clàssics del segle XX. Entre el 2001 i el 2010 impartí classes al Conservatori Superior de Música del Liceu. L’any 2017 fou guardonat com a Músic de l’Any de Terrassa per la seva obra Frederic Mompou.
Destacat jugador d’escacs, fou membre del Club d’Escacs Terrassa i del Centre Social Catòlic de la mateixa ciutat. Tingué el títol de Mestre Internacional. Participà en dos mundials juvenils, però abandonà els escacs per la seva professió de músic. Fou subcampió d’Espanya individual el 1957 i doble subcampió de Catalunya els anys 1955 i 1957. Obtingué la millor puntuació de l’equip espanyol en l’Olimpíada del 1958. També representà Espanya a l’Olimpíada del 1960.