Vida
Estudià amb V. Pastallé a Sallent i més endavant amb G. Garganta a Barcelona i amb I. Philipp a París. Abans de la guerra civil de 1936-39, actuà com a solista amb la Banda Municipal de Barcelona i amb l’Orquestra Pau Casals. L’any 1932 fou nomenat professor del Conservatori del Liceu, institució que dirigí després de la guerra civil durant gairebé cinquanta anys. Dugué a terme una important carrera com a acompanyant amb V. dels Àngels, C. Badia, F. Callao, C. Callao, M. Caballé, C. Supervia, R. Torres i E. Vendrell, entre d’altres. Tocà en grups de música de cambra juntament amb alguns dels instrumentistes catalans i estrangers més destacats de la seva generació, com ara G. Cassadó, P. Fournier, J. Trotta, E. Xancó, F. Costa, G. Claret i Ll. Claret o I. Haendel. Compongué sardanes, cançons corals, goigs i música de cambra. Publicà Manual de ejecución pianística y expresión i El piano, su aparición y desarrollo: compositores, pianistas y pedagogos. Fou membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Vallribera i Moliné, Pere: El piano, su aparición y desarrollo: compositores, pianistas, pedagogos, Clivis Publicacions, Barcelona 1983
- Vallribera, Pere: Séverac i Viñes: breus comentaris sobre aquestes personalitats, Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida 1985
- Vallribera i Moliné, Pere: Manual de ejecución pianística y expresión, Ediciones Quiroga, Barcelona 1977, ...1992