Vida
Format musicalment a la seva ciutat natal de la mà del seu pare, prosseguí els estudis a l’Acadèmia Ferenc Liszt de Budapest a partir del 1894. Destacat pianista, feu la seva presentació a Londres el 1898 amb el Concert per a piano núm. 4 de L. van Beethoven. Fou en aquesta època que començà la seva tasca compositiva. D’aquest període cal destacar el Quintet per a piano en do menor, op. 1 (1895), que fou aclamat amb entusiasme per J. Brahms. Una nova mostra del talent creatiu de Dohnányi fou el Concert per a piano i orquestra, op. 5, que li valgué el Premi Bösendorfer (1899). Fou, però, la seva carrera concertística la que li donà més fama, i se’l considerà el pianista i el compositor hongarès més important després de F. Liszt. De la mà de J. Joachim, ingressà com a professor de piano a la Hochschule de Berlín, on prosseguí la seva carrera concertística i compositiva. De nou a Budapest el 1916, treballà principalment com a director de l’Orquestra Filharmònica de Budapest. A partir del 1928 fou professor de piano i composició a l’Acadèmia Ferenc Liszt de la ciutat, i el 1934 ocupà el càrrec de director d’aquesta institució. També desenvolupà una tasca important com a director musical de la Ràdio Hongaresa. El 1949 anà als Estats Units i esdevingué professor a la Florida State University, a Tallahassee. És considerat com un compositor vinculat al Romanticisme, especialment a Brahms, i una de les grans personalitats musicals hongareses del segle XX.
Obra
Música escènica
Der Schleier der Pierrette, mim, op. 18 ('El vel del Pierrot', 1908-09); Tante Simone, opéra comique, op. 20 ('La tia Simona', 1911-12); Der Tenor, òpera, op. 34 ('El tenor', 1920-27)
Piano
Quatre peces, op. 2 (1896-97); Vals, pno. 4 mans, op. 3 (1897); Variacions i fuga sobre un tema d’E(mma) G(ruber), op. 4 (1897); Passacaglia, op. 6 (1899); Quatre Rapsòdies, op. 11 (1902-03); Winterreigen, 10 bagatel·les, op. 13 (1905); Humoresken in Form einer Suite, op. 17 ('Humoresques en forma de suite ', 1907); Tres peces, op. 23 (1912); Suite im alten Still, op. 24 ('Suite en estil antic', 1913); Sis estudis de concert, op. 28 (1916); Variacions sobre una cançó popular hongaresa, op. 29 (1917); Ruralia hungarica, 7 peces, op. 32a (1923); Exercicis essencials de dits (1929); Suite en valse, op. 39a (1945); Sis peces, op. 41 (1945); Dotze breus estudis per al pianista avançat (1950); Tres peces singulars, op. 44 (1951); Exercicis diaris de dits, 3 vol. (1960)
Orquestra
2 concerts per a piano (núm. 1, mi m, op. 5, 1897-98; núm. 2, si m, op. 42, 1946-47); 2 simfonies (núm. 1, re m, op. 9, 1900-01; núm. 2, mi M, op. 40, 1943-44); 2 concerts per a violí (núm. 1, re m, op. 27, 1914-15; núm. 2, do m, op. 43, 1949-50); Ruralia hungarica, 5 peces, op. 32b (1924); Suite en valse, op. 39 (1942-43); American Rhapsody, op. 47 (1953)
Cambra
2 quintets per a piano (núm. 1, do m, op. 1, 1895; núm. 2, mi ♭ m, op. 26, 1914); 3 quartets de corda (núm. 1, la M, op. 7, 1899; núm. 2, re ♭ M, op. 15, 1906; núm. 3, la m, op. 33, 1926); Serenade, trio per a corda, do M, op. 10 (1902); Sonata, vl., pno., do# m, op. 21 (1912); Ruralia hungarica, vl., pno., op. 32c (1924); Sextet, pno., cl., tr., trio de c., do M, op. 37 (1935)
Música vocal
Sis poemes, v. solista, pno., op. 14 (1905-06; Heindl); Tres cançons, v. solista, pno., op. 22 (1912; Gomoll); Cantus vitae, cantata simfònica, op. 38 (1939-41); Stabat Mater, 3 v. solistes, cor infantil, orq., op. 46 (1952-53)