Fou alumne del Conservatori de París, on finalitzà els estudis amb tres primers premis: de piano, clavicèmbal i teoria musical. El 1949 tocà per a Radio France. Actuà en recitals arreu del món formant un duo amb el flautista Jean-Pierre Rampal. Tots dos feren també molts enregistraments discogràfics, guardonats en diferents ocasions amb el Grand Prix du Disque. El seu repertori era format bàsicament per obres de música barroca i del Classicisme, encara que estrenaren també algunes obres contemporànies, com el Concertino per a flauta, piano i orquestra de cambra (1953), de la compositora Germaine Tailleferre. El 1956 començà a impartir classes a la Schola Cantorum de París, i el 1967 fou nomenat professor del Conservatori de París. També fou professor a l’Acadèmia Internacional de Niça. Edità obres de G.F. Händel, J. Haydn, J.M. Leclair i G.Ph. Telemann i publicà un estudi sobre música antiga titulat Recherches de musique ancienne (1955).