El 1679 obtingué la plaça d’organista de la basílica de Santa Maria del Mar, on succeí al seu detentor anterior, Francesc Milà. En aquest mateix centre ocupà, interinament, el càrrec de mestre de capella, entre el 2 d’agost i el 26 de setembre de 1685. En la seva necrologia es fa constar que era “...home molt insigne en lo art de tocar lo orga, y únich en Catalunya”.
De la seva obra es conserven cinquanta-nou composicions organístiques (tientos, versos i himnes), com també un villancet a dotze veus i continu, Avecilla, animada avecilla. La seva producció compositiva s’insereix en la consolidació del Barroc musical català de la segona meitat del segle XVII, amb l’ús d’un llenguatge molt ben elaborat i obert sovint a una excel·lent expressivitat artística.
Els tientos de Manald foren publicats per Higini Anglès el 1965 i el 1966, en l’Antología de organistas españoles del siglo XVII.