Estudià piano, violí, orgue i composició als conservatoris de Palerm i Bolonya. Debutà a Florència el 1938, però aviat caigué malalt a causa d’una afecció nerviosa. Cap a la meitat dels anys quaranta abandonà la direcció, i des del 1958 es dedicà a la docència a Perusa, Hilversum (1959), l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma (1960) i, sobretot, a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena, on fou professor de direcció orquestral en diversos períodes: 1966-67, 1969-76 i 1978-84. Ha estat professor de nombrosos futurs directors que s’han convertit en punts de referència en l’Europa musical dels últims trenta anys.