Abandonà la carrera mercantil i estudià música a Barcelona, on fou deixeble d’A. Nicolau. Debutà a Sabadell el 1896 i posteriorment es traslladà a Alemanya. Durant quinze anys fou assistent de direcció orquestral al Festival de Bayreuth i s’introduí en els cercles de la família Wagner. De retorn a Barcelona (1901), ciutat que vivia en plena eufòria modernista, cofundà l’Associació Wagneriana, a través de la qual contribuí al coneixement de l’obra del compositor alemany, de qui dirigí algunes òperes al Gran Teatre del Liceu. Col·laborà amb J. Maragall en la traducció de diverses obres de l’alemany, entre les quals Hänsel und Gretel, d’E. Humperdinck, i Tristany i Isolda, de R. Wagner. Paral·lelament dugué a terme una intensa tasca com a director d’orquestra a l’Europa central, especialment a Lemberg (Polònia), avui L’viv, on fou director en 1905-12. Del 1912 al 1925 actuà assíduament a Barcelona, amb un repertori centrat especialment en l’òpera wagneriana i en altres òperes del postromanticisme alemany. A més, contribuí a l’estrena a Catalunya d’òperes del segle XVIII, com Les noces de Fígaro, de W.A. Mozart, que dirigí al Gran Teatre del Liceu el 1916. Posteriorment es traslladà a Madrid, on continuà la seva activitat i traduí llibrets wagnerians al castellà.