Adolphe Sax encarnà l’esperit d’empresa i l’energia del segle XIX, quan s’industrialitzaren els processos de construcció d’instruments i s’incrementà la competència comercial. D’un talent inventiu enorme, posseí un caràcter conflictiu i orgullós. Tingué el primer contacte amb els instruments musicals en el taller del seu pare a Brussel·les, on estudià flauta i clarinet a l’Escola Reial de Música. El saxòfon és l’instrument de música més conegut dels inventats per Sax, i fou presentat a l’Exposició de la indústria belga de l’any 1841. Dos anys després s’instal·là a París, on tingué el suport de músics influents com ara H. Berlioz o G. Rossini, i on construí instruments de gran qualitat. El volum del seu treball es veu en els arxius de les patents franceses concedides -trenta-tres-, entre les quals hi ha les de saxotrombes, saxhorns, saxòfons i saxtubes. L’any 1845 el ministre de la Guerra francès incorporà els instruments inventats i millorats per Sax a les bandes de música militar. Aquest fet atià els altres constructors contra Sax, i en derivaren diversos processos judicials per tal de declarar nul·les les seves patents, fet que li provocà diverses fallides comercials els anys 1852, 1873 i 1877. L’any 1848 el govern francès rebutjà els seus instruments, que no tornaren a l’exèrcit fins al Segon Imperi, l’any 1854. Sax inaugurà la classe de saxòfon per a alumnes militars al Conservatori de París l’any 1855.