Deixeble d’Aquilino Amezua, el 1895 fundà a la vila de Gràcia el taller que portà el seu nom. Construí orgues a Catalunya i també arreu d’Espanya. Entre els més importants hi ha el del monestir de Sant Cugat del Vallès (1911), i els de les esglésies de Sant Andreu de Llavaneres (1918), Oteiza de la Solana (Navarra) (1922), Tàrrega (1924), Santa Maria de Mataró (1927), el Carme de Vic (1931) i Santa Maria de Vilafranca del Penedès (1941). De menor importància són, tots a Barcelona, el del santuari del Cor de Maria, els de les parròquies d’Hostafrancs i de Sant Pere de les Puelles, el de les Teresianes del carrer de Ganduxer i el de les Escoles Pies de Sarrià. A més, construí els de San Vicente el Real d’Osca, Brozas (Càceres) i Ubrique (Cadis). D’estètica i sonoritat romàntiques, però amb encuny propi, amb transmissió mecanicopneumàtica que li valgué més d’un guardó, els seus instruments són punt de referència per l’art que representen i aviat catalogables com a instruments històrics. Dos dels seus deixebles foren Manuel Aventin i Lluís Camps.