Estudià a la Universitat de Helmstedt i a la de Leipzig. Després d’ocupar breument un lloc de cantor a la Paulinerkirche d’aquesta ciutat, el 1582, gràcies al suport de Nicolaus Selnecker, passà al Schulpforta, on romangué durant dotze anys. El 1594 esdevingué cantor de la Thomaskirche de Leipzig, lloc en el qual es mantingué fins a la seva mort. La seva obra més coneguda fou Melopoeia sive melodiae condende ratio, quam vulgo musicam poeticam vocant (Erfurt, 1592), on es defensen unes idees molt properes a les de Gioseffo Zarlino en Le istitutioni harmoniche. Aquest es convertí en un dels primers intents divulgadors de l’obra del teòric italià en l’àmbit germànic.
Fou un home de vasta cultura: en molts dels seus escrits musicals tingueren cabuda aspectes procedents d’altres disciplines i publicà obres d’astronomia que gaudiren de gran acceptació. També escriví alguns tractats de caràcter pedagògic com Compendium musicae pro incipientibus (Leipzig, 1594) o Exercitationes musicae (Leipzig, 1600 i 1609). Com a compositor destacà per algunes peces didàctiques del tipus bicinia i tricinia, arranjaments polifònics de salms, diversos himnes en llatí i en alemany i alguns motets.