Cosí d’Albert Einstein. El 1903 es doctorà en musicologia. Fundà la Zeitschrift für Musikwissentschaft (‘Revista de musicologia’) el 1918, que dirigí fins el 1933. Aquest any, arran de l’ascens del nazisme, anà a viure a Mezzomonte, prop de Florència, i posteriorment emigrà a Londres, fins que el 1939 s’instal·là als Estats Units.
Com a editor, aportà una revisió al Musik Lexikon d’Hugo Riemann (en la novena i onzena edicions, 1910-29) i una traducció ampliada del Dictionary Eaglefield-Hull (1926). És autor de biografies i estudis excel·lents: Gluck (1936), Greatness in Music (1941), Mozart (1945), Music in the Romantic Era (1947) i Schubert (1951). El 1937 revisà i publicà la tercera edició del catàleg Köchel d’obres de Mozart. Publicà obres inèdites de Palestrina i d’Agostino Steffani. El 1936 assistí al Congrés de la Societat Internacional de Musicologia de Barcelona i hi llegí la ponència Der Tempo-Wechsel im italienischen Madrigal. La seva aportació més important a la musicologia fou el llibre The Italian Madrigal (1949), que fou el primer estudi en profunditat dels madrigals, tant pel que fa a la música com als textos relacionats.