Vida
Estudià filosofia i teologia al seminari de Tarragona i s’ordenà de sacerdot el 1912. La publicació del motu proprio de Pius X i el Congrés de Música Sagrada, celebrats el mateix any de la seva ordenació, influïren poderosament sobre la seva vocació musical i religiosa. A Barcelona fou deixeble, entre d’altres, de Josep Barberà, Felip Pedrell i Vicenç M. Gibert. Juntament amb Francesc de P. Baldelló i Gregori M. Sunyol, fundà l’Associació Gregorianista de la ciutat. El 1917 esdevingué cap de la secció de música de la Biblioteca de Catalunya, càrrec que conservà fins el 1957. El 1923 viatjà a Alemanya, on estudià amb Willibald Gurlitt a la Universitat de Friburg de Brisgòvia, i amb Friedrich Ludwig, a la de Göttingen. Ludwig i Pedrell foren els seus veritables mestres i els qui més l’influïren en la seva formació com a musicòleg. El 1927 obtingué la plaça de professor d’història de la música al Conservatori del Liceu, i el 1933 començà a fer classes a la Universitat de Barcelona. Entre els anys 1936 i 1939 residí a Alemanya. De nou a Barcelona, l’any 1943 fou nomenat director de l’Instituto Español de Musicología del CSIC, centre acabat de crear, i el 1947, president del Pontificio Istituto di Musica Sacra de Roma, càrrec que conservà fins a la seva mort. Entre el 1933 i el 1958 fou vicepresident de la Societat Internacional de Musicologia.
La seva activitat musicològica s’inicià amb la recollida de cançons tradicionals pels Pirineus i altres contrades catalanes. Posteriorment, se centrà en la música espanyola de l’edat mitjana al segle XVIII. Fou en bona part el responsable de la formació i l’organització de les col·leccions musicals de la Biblioteca de Catalunya, des d’on impulsà una col·lecció de publicacions musicals. Una de les seves obres més importants, amb la qual es donà a conèixer a la comunitat musical internacional, són el tres volums d'El còdex musical de Las Huelgas (1928-31), facsímil, transcripció i estudi de la polifonia del segle XIII continguda en el manuscrit del convent femení de Burgos, font d’informació inesgotable sobre la música i la cultura medievals a la Península Ibèrica. Anteriors a la Guerra Civil són també les seves grans contribucions al coneixement i la recuperació de la música catalana, especialment la medieval i renaixentista: Els madrigals i la missa de difunts d’en Brudieu (1921), en col·laboració amb Felip Pedrell, els dos volums de l'Opera omnia dedicats a Joan Pujol (1926-32) i La música a Catalunya fins al segle XIII (1935). En col·laboració amb Robert Gerhard donà a conèixer l’obra de cambra del P. Antoni Soler amb l’edició dels Sis quintets per a instruments d’arc i orgue o clave obligat (1933). Més tard publicà els volums de l’edició monumental de La música de las cantigas de Santa María del rey Alfonso el Sabio (1943-64), segurament la seva obra més ambiciosa, que confegí durant els anys de sojorn al monestir de Mary Ward, Munic, durant la Guerra Civil. Seguiren Matheo Flecha: Las Ensaladas (1955), les obres completes de l’organista Joan Baptista Cabanilles (1927-56) i una Antología de organistas españoles del siglo XVII (1965-68), obres totes elles publicades per la Biblioteca de Catalunya. El 1941 inaugurà la col·lecció "Monumentos de la Música Española", que dirigí fins a la seva mort, amb volums dedicats a La música en la corte de los Reyes Católicos (1941-51), on edità el Cancionero Musical de Palacio ; La música en la corte de Carlos V (1944), amb la transcripció del Libro de cifra nueva para tecla, harpa y vihuela de Luys Venegas de Henestrosa; Recopilación de sonetos y villancicos a quatro y a cinco de Juan Vásquez (1946) i diversos volums dedicats a les Opera omnia de Cristóbal de Morales (1952-69) i Tomás Luis de Victoria (1965-69), a més de les Obras de música para tecla, arpa y vihuela d’Antonio de Cabezón (1966). Les obres completes de Morales i Victoria foren completament concebudes i realitzades, en col·laboració amb l’Escola Espanyola d’Història i Arqueologia de Roma, durant la seva estada a la capital italiana. En col·laboració amb Josep Subirà, redactà els tres volums del Catálogo musical de la Biblioteca Nacional de Madrid (1946-51). També va ser l’impulsor de la revista "Anuario Musical", que aparegué per primer cop el 1946 publicada per l’Instituto Español de Musicología, i de la qual va ser el principal col·laborador. Obtingué un gran reconeixement internacional com a figura indiscutible de la musicologia medieval i ràpidament fou invitat a participar als fòrums internacionals més prestigiosos de la seva disciplina. Publicà un gran nombre d’articles, prop de 200, en nombroses revistes, miscel·lànies i obres col·lectives. Fou guardonat amb notables distincions i reconeixements, i va pertànyer a diverses institucions acadèmiques i científiques d’arreu del món.
Bibliografia
- Actes del Congrés Internacional ’Higini Anglès i la musicologia hispànica’ (Barcelona, 1988), dins Recerca Musicològica, IX-X (1989-90)
- Dolç i Cartanyà, J.:Higini Anglès (1888-1969), prevere de Maspujols (Baix Camp), Musicòleg, El Mèdol, Tarragona 1988
- López-Calo, J. ed.: Hygini Anglès, Scripta musicologica, 3 vols., Edizioni de Storia e Letteratura, Roma 1975-76
Complement bibliogràfic
- Miscelánea en homenaje a monseñor Higinio Anglés, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Barcelona 1958-1961
- Dolç i Cartanyà, Jordi: Higini Anglès (1888-1969), prevere de Maspujols (Baix Camp), musicòleg, Edicions El Mèdol, Tarragona 1988
- López-Calo, José: Exposición Higinio Anglés. In memoriam. Teatro Real, Madrid, 1-12 octubre 1970, Instituto de Cultura Hispánica. Dirección General de Bellas Artes, Madrid 1970
- Anglès i Pàmies, Higini: Historia de la música medieval en Navarra, Aranzadi; Diputación Foral de Navarra. Institución Príncipe de Viana, Pamplona 1970
- Anglès i Pàmies, Higini: Gloriosa contribución de España a la Historia de la Música Universal, Consejo Superior de Investigaciones Científicas; S.Aguirre, Madrid 1948
- Anglès i Pàmies, Higini: La música española desde la edad media hasta nuestros dias: catálogo de la exposición histórica celebrada en conmemoración del primer centenario del nacimiento del maestro Felipe Pedrell (18 de mayo-25 de junio 1941), Diputación Provincial de Barcelona, Biblioteca Central, Barcelona 1941
- Anglès i Pàmies, Higini; Otaño, Nemesio: La música en la España de Fernando el Santo y de Alfonso el Sabio. Discurso leído el dia 28 de junio de 1943, en la recepción pública del... y contestación por el Excmo. Sr. R.P.Nemesio Otaño, Real Academia de Bellas Artes de San Fernando; Imp. Barcelona; Casa Provincial de Caridad, Madrid 1943
- Anglès i Pàmies, Higini: La música a Catalunya fins al segle XIII, Institut d’Estudis Catalans, Biblioteca de Catalunya, Barcelona 1935
- Anglès i Pàmies, Higini; Subirà i Puig, Josep: Catálogo musical de la Biblioteca Nacional de Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto Español de Musicología, Barcelona 1946-1951
- Anglès i Pàmies, Higini: Catàleg dels manuscrits musicals de la Col.lecció Pedrell, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1921
- Cabanilles, Joan Baptista; Anglès i Pàmies, Higini; Climent i Barber, Josep: Opera Omnia, Biblioteca de Catalunya, Barcelona 1927-1989
- Anglès i Pàmies, Higini: Nel quarto centenario della morte di Antonio de Cabezón organista di Carlo V e di Filippo II, Ars Nova Tip., Roma 1966
- Anglès i Pàmies, Higini: Atti del Congresso Internazionale di Musica Sacra, Roma, 25-30 maggio 1950, Desclée Cie, Roma 1952
- Della Corte, Andrea; Pannain, G.; Anglès i Pàmies, Higini: Historia de la música, Editorial Labor, Barcelona 1950
- Pujol, Joan Pau; Anglès i Pàmies, Higini: Opera omnia, Biblioteca de Catalunya, Barcelona 1926-1932
- Anglès i Pàmies, Higini; López-Calo, José: Scripta musicologica, Edizioni di Storia e Letteratura, Roma 1975-1976
- Morales, Cristóbal de; Anglès i Pàmies, Higini: Opera omnia, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Delegación de Roma, Barcelona 1952-1971
- Anglès i Pàmies, Higini: La música en la Corte de los Reyes Católicos II: Cancionero Musical de Palacio, Consejo Superior de Investigaciones Científicas; Instituto Diego Velázquez, Madrid 1947
- Pena i Costa, Joaquim; Anglès i Pàmies, Higini; Querol i Gavaldà, Miquel; [et al.]: Diccionario de la música Labor, Editorial Labor, Barcelona 1954
- Vásquez, Juan; Anglès i Pàmies, Higini: Recopilación de Sonetos y Villancicos a quatro y a cinco (Sevilla, 1560), Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto Español de Musicología, Barcelona 1946
- Wolf, Johannes; Anglès i Pàmies, Higini; Subirà i Puig, Josep: Historia de la música, Editorial Labor, Barcelona 1934, ...1965
- Victoria, Tomás Luis de; Pedrell i Sabaté, Felip; Anglès i Pàmies, Higini: Opera Omnia, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Barcelona 1965-1968
- Cabezón, Antonio de; Pedrell i Sabaté, Felip; Anglès i Pàmies, Higini: Obras de música para tecla, arpa y vihuela recopiladas y puestas en cifra por Hernando de Cabezón su hijo, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto Español de Musicología, Barcelona 1966
- Anglès i Pàmies, Higini: El Còdex Musical de Las Huelgas: música a veus dels segles XIII-XIV, Institut d’Estudis Catalans, Biblioteca de Catalunya, Barcelona 1931
- Fletxa, Mateu [El Vell]; Anglès i Pàmies, Higini: Las Ensaladas (Praga 1581), Diputación Provincial de Barcelona, Biblioteca Central, Barcelona 1954
- Soler i Ramos, Antoni; Gerhard i Ottenwaelder, Robert; Anglès i Pàmies, Higini: Sis quintets per a instruments d’arc i orgue o clave obligat, Institut d’Estudis Catalans, Biblioteca de Catalunya, Barcelona 1933
- Anglès i Pàmies, Higini: La música en la Corte de Carlos V, con la transcripción del Libro de cifra nueva para tecla, harpa y vihuela de Luys Venegas de Henestrosa (Alcalá de Henares, 1557), Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto Español de Musicología, Barcelona 1944, 1965
- Anglès i Pàmies, Higini: La musica organistica della Spagna nei sec. XVI-XVII e l’opera di Cabanilles, Tip. Ars Nova, Roma 1962
- Anglès i Pàmies, Higini: Les melodies del trobador Guiraut Riquier ; Anglès i Pàmies, Higini: Il canto gregoriano e l’opera dell’Abate Dom G.M.Suñol, discorso commemorativo, Pontificio Istituto di Musica Sacra, Roma 1948
- Anglès i Pàmies, Higini; Sagaseta, Aurelio: Las canciones del rey Teobaldo: obra póstuma, Diputación Foral de Navarra, Pamplona 1973
- Anglès i Pàmies, Higini: La música de las Cantigas de Santa Maria del Rey Alfonso el Sabio, Diputación Provincial de Barcelona, Biblioteca Central, Barcelona 1943-1964
- Anglès i Pàmies, Higini: Les "Cantigas" del rei n’Anfós el Savi, Imp. Subirana, Barcelona 1927
- Anglès i Pàmies, Higini: L’opera di Morales e lo sviluppo della polifonia sacra spagnola nel 1500, [Embajada de España], Roma 1954
- Anglès i Pàmies, Higini: La música en la Corte de los Reyes Católicos I: Polifonía religiosa, Consejo Superior de Investigaciones Científicas; Instituto Diego Velázquez, Madrid 1941
- Brudieu, Joan; Pedrell i Sabaté, Felip; Anglès i Pàmies, Higini: Els Madrigals i la Missa de Difunts, Institut d’Estudis Catalans, Departament de Música de la Biblioteca de Catalunya, Barcelona 1921, 1981