Josep Mainar i Pons

(Barcelona, 1899 — Barcelona, 1996)

Musicòleg i historiador català de l’art.

Vida

Exercí d’ebenista i dissenyador de mobles. El 1928 s’inicià en la decoració d’interiors i col·laborà estretament amb Santiago Marco en la decoració dels interiors d’edificis oficials de la Generalitat de Catalunya. Fou secretari tècnic del Foment de les Arts Decoratives (1928-47) i professor de l’Escola Massana (1966-71). Participà en diverses publicacions, com "Mirador" i "D’Ací i d’Allà", i en volums col·lectius sobre l’art català. És autor de diversos llibres dedicats a temes tan variats com el moble (Llibre del moble català, 1976) o la sardana. Dins la seva obra destaquen els tres volums de La Sardana (1970), en els quals participà com a director. Fundà i dirigí la revista "La Sardana" (1921-23), fou secretari de l’Esbart Verdaguer i membre fundador de l’Obra del Ballet Popular, entitat que presidí entre el 1958 i el 1964.

Bibliografia
Complement bibliogràfic
  1. Mainar i Pons, Josep; Català i Roca, Pere: La sardana: dansa nacional, dansa viva, Rafael Dalmau, Barcelona 1986
  2. Mainar i Pons, Josep; Vilalta, Jaume: Iconografia de la sardana en l’obra de Picasso, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, Barcelona 1981
  3. Mainar i Pons, Josep: Pep Ventura, Edicions de Nou Art Thor, Barcelona 1989
  4. Mainar i Pons, Josep; Jané, Albert; Miracle, Josep: La sardana, Editorial Bruguera, Barcelona 1970
  5. Albert i Ribas, Lluís; Mainar i Pons, Josep; Casanova, Salvador; Molas i Font, Isidre; Moreno, Lluís: La sardana II: el fet musical, Editorial Bruguera, Barcelona 1970, 1972