Religiós camaldulès, ensenyà cant gregorià al col·legi anglès de Roma. Publicà diverses col·leccions de música religiosa, entre les quals destaca la "Raccolta di musica sacra" (1841-46), composta de set volums i que recull bàsicament obres del segle XVI. El seu ideal musical era l’obra de G.P. de Palestrina, tal com manifestà en Ristablimento del canto e della musica ecclesiastica (1843). Fou autor de molts assaigs sobre cant gregorià, entre els quals sobresurt el Saggio storico del canto gregoriano (1855), i esdevingué un dels protagonistes de la represa de l’estudi històric d’aquest repertori.