Estudià al Conservatori de São Paulo. S’interessà pel folklore del país i es convertí en un dels pares de l’etnomusicologia brasilera. Les seves aportacions en aquest camp foren fonamentals per al desvetllament de la consciència nacionalista en la música. La seva contribució més important és el llibre Ensaio sôbre a musica brasileira (1928), on aborda l’estudi dels trets rítmics, melòdics, harmònics i formals de la música popular. Exercí diversos càrrecs oficials, fundà un arxiu sonor d’enregistraments de música tradicional del Brasil i ensenyà al Conservatori de São Paulo.