Vida
Més o menys associat a la seva persona o al cercle dels pitagòrics (Alcmèon, Filolau...), el corrent de pensament anomenat pitagorisme té una importància enorme per a la història de la música. Com succeeix amb molts altres pensadors grecs antics, no es conserven textos de Pitàgores mateix, sinó referències al seu pensament provinents d’autors posteriors. Els pitagòrics defensaven la idea segons la qual existia una correspondència entre la Mesura que descobriren en els fenòmens musicals, els intervals i el ritme -definida amb proporcions numèriques precises-, i la Mesura que observaven al món: l’ordre de rotació dels astres, les proporcions del cos humà, la mètrica dels versos... Per a anomenar aquest fenomen múltiple i únic al mateix temps empraren una paraula que posteriorment s’associà principalment a la música: Harmonia, és a dir, ajustament.