Molt dotat musicalment, a més de tocar diversos instruments (fou professor d’arpa a la cort de Lluís XV, on visqué en 1755-60), compongué nombroses cançons. Amb Denis Diderot, renovà el teatre francès, i les seves obres Le Barbier de Séville (1772) i Le mariage de Figaro (1781) donaren òperes d’una gran entitat (Gioacchino Rossini, Giovanni Paisiello, Wolfgang Amadeus Mozart, etc.). Escriví, a més, el llibret de Tarare, òpera d’Antonio Salieri estrenada el 1787, en el pròleg del qual exposa la seva estètica operística.