Protagonista de l’avantguarda francesa del començament de segle tant en el vessant de creador (poeta, dramaturg, novel·lista, pintor) com en el de propagandista i ideòleg, es relacionà també amb els compositors més innovadors del seu temps. Adoptà l’estètica d’Erik Satie, que reflectí en el polèmic manifest Le coq et l’Arlequin (1918). Cocteau fou, juntament amb Satie, el principal inspirador del Groupe des Six, amb els membres del qual, fins i tot després de la dissolució del grup, col·laborà amb llibrets, arguments de ballets, obres teatrals, cançons, etc. Cal destacar-ne l’òpera Le pauvre matelot (1927), de Darius Milhaud, i els drames La voix humaine (1959) i Antigone (1927), de Francis Poulenc i Arthur Honegger, respectivament. Sobresurt també el llibret del drama Oedipe roi (1927), d’Igor Stravinsky.