La polirítmia -la divergència de valors rítmics entre les diferents parts d’una obra- constitueix una de les característiques més importants de tota polifonia, tot i predominar particularment en els contextos imitatius. Malgrat que el concepte engloba qualsevol combinació simultània de ritmes (s’oposa, doncs, al d’homorítmia), el seu ús sol reservar-se per a aquelles combinacions rítmiques que presenten un cert grau de contrast o conflicte. En aquest sentit, cal assenyalar la tendència a atribuir l’adjectiu polirítmic a fenòmens que pròpiament constitueixen polimetria, és a dir, una combinació simultània de diferents metres. Així, és habitual considerar com a polirítmia la combinació de ritmes de metre binari contra ritmes de metre ternari (dues corxeres contra treset de corxeres, quatre semicorxeres contra treset de corxeres, etc.). Tanmateix, aquest tipus de combinacions serien qualificades de polimetries si el canvi de metre que de fet suposen quedés més clarament reflectit en la notació (gràcies a les barres de compàs; vegeu exemple).
Polirítmia
© Fototeca.cat/ Jesús Alises