El 1827 es traslladà amb la seva família a Roma, on inicià l’activitat literària. De nou a Venècia (1838), la seva poesia li proporcionà renom i el 1842 fou contractat com a llibretista del Teatro La Fenice. El 1859 abandonà Venècia i passà, amb el mateix càrrec, al Teatro alla Scala de Milà. El 1867 un atac d’apoplexia el paralitzà. Piave destacà sobretot per la seva col·laboració amb Giuseppe Verdi. Fou l’autor, entre d’altres, dels textos d'Ernani (1844), La forza del destino (1862), Macbeth (1847), Rigoletto (1851), La Traviata (1853) i Simon Boccanegra (1857), encara que Verdi, sovint insatisfet, feia revisar els originals. Piave col·laborà també amb altres compositors, bé que amb uns resultats molt discrets.