De vida aventurera i atípica (treballà fins i tot en un circ), vers el 1835 Giuseppe Verdi li encarregà refer el llibret Oberto, conte di San Bonifacio, obra que fou seguida per Nabucco (1842), I lombardi alla prima crociata (1843) i Giovanna d’Arco (1845). La col·laboració entre Verdi i Solera es trencà, però, el 1846, quan aquest abandonà el llibret d'Attila (completat per Francesco Maria Piave el mateix any) per anar a Espanya amb la seva esposa, la soprano Teresa Rusmini. Fou empresari d’òpera a Madrid (on fou també llibretista d’E. Arrieta) i a Barcelona, on estrenà la seva òpera La hermana de Pelayo (1853).
En tornar a Itàlia no aconseguí reconciliar-se amb Verdi, i morí en la pobresa. Solera és autor d’alguns drames lírics, la música dels quals també escriví (Ildegonda, 1840; Il contadino d’Agliate, 1841; La fanciulla di Castelguelfo, 1842; Genio e sventura, 1843).