De vida aventurera i atípica (treballà fins i tot en un circ), vers el 1835 Giuseppe Verdi li encarregà refer el llibret Oberto, conte di San Bonifacio, obra que fou seguida per Nabucco (1842), I lombardi alla prima crociata (1843) i Giovanna d’Arco (1845). La col·laboració entre Verdi i Solera es trencà, però, el 1846, quan aquest abandonà el llibret d'Attila (completat per Francesco Maria Piave el mateix any) per anar a Espanya amb Teresa Rosmina. En tornar no aconseguí reconciliar-se amb Verdi, i morí en la pobresa. Solera és autor d’alguns drames lírics, la música dels quals també escriví (Il contadino d’Agliate, 1841; Genio e sventura, 1843).