Clàssic del Romanticisme alemany, molts dels seus poemes de Buch der Lieder ('Cançoner', 1827), Neue Gedichte ('Noves poesies', 1844), Romanzero (1851) i d’altres reculls donaren lletra a molts lieder de compositors coetanis (Brahms, Schubert, Mendelssohn, Schumann, etc.). La prosa i el teatre de Heine també interessaren a Wagner, el qual es basà en la narració Memoiren des Herren von Schnabelewopski ('Memòries del senyor Schnabelewopski', 1834) per a l’argument de L’holandès errant, i en la balada Die Götter im Exil ('Els déus a l’exili') per al del Tannhäuser. El ballet Giselle -d’Adolphe Adam i coreografiat per Théophile Gautier- prové de la llegenda Elementargeister ('Esperits elementals', 1837) de Heine i, en òpera, Pietro Mascagni i d’altres recorregueren al seu drama William Rattcliff.