Vida
Es coneix molt poca cosa d’aquest músic. El 1546 apareix documentat a la capella del duc de Calàbria com a "puntador de libros ". És possible que fos el principal copista del manuscrit conegut com a Cançoner de Gandia, actualment dipositat a la Biblioteca de Catalunya, on les seves obres són molt representades. De fet, totes les seves peces conegudes, excepte l’ensalada La Trulla, que fou editada per Mateu Fletxa el Jove en un recull de peces d’aquest gènere imprès a Praga el 1581, figuren en aquest manuscrit. Fou autor de diversos villancets, un dels més coneguts dels quals és Soleta y verge estich. Es tracta en realitat d’una versió a lo divino del villancet Soleta yo so açí del Cançoner d’Uppsala i un dels pocs exemples del repertori musical renaixentista on s’utilitza la llengua catalana. També conreà la música religiosa amb un credo polifònic, una lamentació, parts de missa i diversos motets, a més del refrany en català per al Cant de la Sibil·la valencià.
Obra
Música vocal
Missa de Desponsatione Beatae Mariae, 4 v.; Credi ’On Diebus Dominicis', 4 v.; Elegit sibi Dominus, 4 v.; Vias tuas, Domine, motet a 4 v. (col·lab. Peñaranda, Antequera, García); Lamech me.n! O vos omnes, lamentació a 4 v.; Al jorn del judici, versió del Cant de la Sibil·la a 4 v.; Soleta y verge estich, villancet a 3/5 v.; Toca Juan tu rabelejo, villancet a 4 v.; Remedio del primer padre, villancet a 4/3 v.; Nunca tal cosa se vio, villancet a 5 v.; La Trulla, ensalada; E la don, don, Verges Maria (dubtosa); Falalalanlera, villancet a 4/3 v.; Gloria ’Sicut erat en principio', 4 v.
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Càrceres, Bartomeu; Gómez i Muntané, Maria del Carme: Opera omnia, Biblioteca de Catalunya, Barcelona 1995