Vida
Un dels principals creadors de sarsueles i òperes del final del segle XIX i començament del segle XX, començà els seus estudis amb el mestre de capella del seu poble, aprenent amb una vella guitarra i un flautí (la formació usual que es rebia a les bandes del seu país). Aviat fou conegut com el "xiquet de Villena" per la seva destresa en les bandes, en les quals destacà com a cornetí, i a quinze anys fou nomenat director de la banda del seu poble. A Villena compongué les seves primeres obres, entre les quals la sarsuela La estrella del bosque. El 1867 es traslladà a Madrid, on J. Gaztambide li donà feina a l’orquestra del Teatre de la Zarzuela, la qual cosa li permeté conèixer les obres de primera mà. Es matriculà al conservatori de la ciutat, del qual obtingué el premi extraordinari, i aviat es convertí en alumne predilecte d’E. Arrieta. En aquesta època compongué les òperes Vasco Núñez de Balboa i Las naves de Cortés. La darrera, per influència d’Arrieta, s’estrenà al Teatro Real. L’any 1874 guanyà el Premi de l’Acadèmia de Belles Arts, que li permeté viatjar a Roma i a París. Durant aquesta estada a l’estranger conegué les obres de F. Liszt, R. Schumann i R. Wagner, entre d’altres, i s’hi entusiasmà. A Roma compongué l’òpera La hija de Jefté, que s’estrenà el 1876 al Real amb E. Tamberlik com a solista, i Roger de Flor, estrenada també al Real.
Cal fer esment de la producció simfònica de Chapí, en la qual destaca La corte de Granada o Fantasía morisca, una obra del 1873 que, en vendre-la, li donà la idea de crear la Societat d’Autors. El nom de Chapí començà a fer-se conegut en el terreny de la sarsuela quan el 1880 compongué Música clásica, però sobretot el 1882 en escriure la sarsuela gran La tempestad, arranjament d’una obra francesa, que significà un gir en la seva producció. La bruja, del 1887, fou un altre dels títols significatius en la seva producció sarsuelística. A partir d’aquell moment començaren a arribar els grans èxits en el terreny del género chico, i escriví sarsueles en un sol acte, de fet sainets de temàtica madrilenya, entre les quals cal destacar Las hijas del Zebedeo (1889), El rey que rabió (1891) i El tambor de granaderos (1894). Aquesta darrera obra permeté a Chapí reprendre el tema de la Societat d’Autors i, juntament amb Sinesio Delgado, fou un dels principals artífexs de la constitució d’una societat que permetés als mateixos compositors poder controlar els drets d’autor i associar-se legalment. Rere aquests ideals planaven moltes qüestions polítiques, algunes de signe socialista. Fins llavors, uns pocs editors controlaven a tot el país les obres creades, les compraven per pocs diners als autors i en quedaven propietaris. En una llarga batalla oberta amb Florencio Fiscowich, editor de Madrid que controlava l’arxiu més important, Chapí s’envoltà d’un seguit de compositors i escriptors fins a poder crear, el 1899, la Sociedad de Autores Españoles. Els guanys econòmics que li generà El tambor de granaderos li permeteren iniciar l’enfrontament obert amb Fiscowich. El 1897 compongué una de les seves obres més conegudes, La revoltosa, amb llibret de C. Fernández Shaw, una obra que reflectia els ambients humils del Madrid contemporani. Amb Curro Vargas (1898) buscà apropar-se a l’estil del verisme, amb patrons de sarsuela. Deixant a part el món de la sarsuela, Chapí continuà treballant en el terreny operístic, en el qual destacaren Circe (1902), escrita per al Teatro Lírico de Madrid, i Margarita la tornera (1909), obra en què l’autor diposità moltes esperances i que rebé una acollida desigual. Compongué també uns interessants quartets.
Obra
Música escènica
Més de 120 obres, entre les quals les òperes Vasco Núñez de Balboa (1874), Las naves de Cortés (1874), La hija de Jefté (1876), Roger de Flor (1878), Circe (1902) i Margarita la tornera (1909), i les sarsueles La estrella del bosque, Abel y Caín (1873), Música clásica (1880), La tempestad (1882), La bruja (1887), Las tentaciones de San Antonio (1889), Las hijas del Zebedeo (1889), El rey que rabió (1891), Las campanadas (1892), El tambor de granaderos (1894), Mujer y reina (1895), La revoltosa (1897), Curro Vargas (1898), El estreno (1900), El barquillero (1900), El puñao de rosas (1902), Alma gitana (1905), La patria chica (1907), El diablo con faldas (1909) i Entre rocas (1909)
Diversos
1 oratori (Los ángeles, s.d.), 1 suite simfònica (La corte de Granada oFantasía morisca, 1873), 4 quartets de corda (1905-11)
Bibliografia
- Iberni, L.G.: Ruperto Chapí, ICCMU-SGAE, Madrid 1992
- Salcedo, A.: Ruperto Chapí. Su vida y su obra, ed. Nacional, Mèxic 1958
Complement bibliogràfic
- Juan del Águila, José de: Ruperto Chapí y su obra lírica, Diputación Provincial de Alicante, Alicante 1973
- Salcedo, Ángel S.: Ruperto Chapí: su vida y sus obras, Editorial Hesperia, Córdoba 1929
- Iberni, Luis G.: Ruperto Chapí, Ediciones del Instituto Complutense de Ciencias Musicales, Madrid 1995
- Chapí i Lorente, Ruperto; Iberni, Luis G.: Ruperto Chapí: memorias y escritos, Ediciones del Instituto Complutense de Ciencias Musicales, Madrid 1995
- Prats Esquembre, Vicente: Ruperto Chapí, un hombre excepcional, Publicación de la Asociación para la Promoción de los Subnormales, Villena 1984
- Gracia Iberni, Luis: El compositor Ruperto Chapí