Vida
Fill del músic i director de la banda de Sueca Emilio Serrano y Ruiz, a dotze anys tocava el violí i la guitarra. El 1889 començà a estudiar amb Salvador Giner al Conservatori de València, i compongué una missa, fugues i cançons per a cant i piano, amb les quals es donà a conèixer. El 1900 es traslladà a Madrid pensant que allí li seria més fàcil dedicar-se a la composició de sarsueles. A la capital madrilenya estudià amb J. Monasterio i inicià la seva activitat musical enmig de grans dificultats, ja que no gaudia de cap suport. Col·laborà amb M. Fernández Caballero en la composició de Gigantes y cabezudos, mentre feia tasques de crític musical.
El 1900 l’estrena d’El motete amb llibret dels germans Quintero, mostrà la seva capacitat com a sarsuelista. A partir d’aquell moment començà a rebre nombrosos encàrrecs, i aconseguí importants èxits que el convertiren en un dels compositors més destacats del primer terç del segle XX. El 1909 compongué un himne per a l’Exposició Regional Valenciana, que per la seva popularitat es convertí el 1925 en l’Himno a Valencia i Valencia canta (per a la coronació de la Mare de Déu dels Desemparats, el 1923). També té cançons i danses.
Entre les seves més de cinquanta sarsueles, algunes de les quals figuren entre les més populars del repertori del gènere, hi ha La reina mora (1903), Moros y cristianos (1905), Alma de Dios (1907), La alegría del batallón (1909), La canción del olvido (1916) -potser una de les més recordades per l’escena coral "Soldado de Nápoles"-, Los de Aragón (1927), Las hilanderas (1927), Los claveles (1929) i La Dolorosa (1930). Les primeres obres de Serrano eren sainets, peces en un únic acte seguint el patró del gènere chico. Després, tendiren a la recuperació de les sarsueles de major format, dividides en tres quadres o, en alguns casos, en tres actes. A voltes feu servir referències nacionalistes. Conreà també el pasdoble; seu és El fallero (1931), obra omnipresent en les falles valencianes. En les seves composicions, d’una gran imaginació melòdica, sabia crear temes d’inspiració popularitzant.
Obra
Música escènica
La venta de los gatos, òpera (1943); prop de 100 sarsueles, entre les quals: El motete (1900); La mazorca roja (1902); La reina mora (1903); La casita blanca (1904); El trébol (1904); Moros y cristianos (1905); Mal de amores (1905); El perro chico (1905); El pollo Tejada (1906); Alma de Dios (1907); La alegría del batallón (1909); El carro del Sol, amb la col·laboració de Vives (1911); Barbarroja (1911); Si yo fuera rey (1913); El amigo Melquíades (1914); La canción del olvido (1916); El Príncipe Carnaval (1916); Los de Aragón (1927); Las hilanderas (1927); Los claveles (1929); La Dolorosa (1930)
Diversos
Cançons, música religiosa
Bibliografia
- Alonso Grosson, José: El maestro Serrano: su vida y su obra, Sembrar, Valencia 1951