Format a la seva ciutat natal amb els mestres Mora i Casasempere, prosseguí els estudis al Conservatori de València amb M. Asins Arbó i Cervera. L’obtenció del premi de Roma de composició li permeté estudiar a Itàlia i a París, on fou deixeble d’O. Messiaen. Director de diferents bandes, guanyà per oposició la càtedra de composició del Conservatori de València, del qual fou director.
Creador d’una àmplia obra simfònica, la seva proposta estilística no és agressiva, si bé introdueix elements innovadors. Aquest estil, anomenat pel mateix compositor modalitat tonal, fou tractat en diferents obres, entre les quals cal destacar la música concertant, les Tres danses valencianes (1967), la Simfonia muntanyenca (1968), la Cantata de Nadal (1977) i l’òpera Tirant lo Blanc (1991). També és autor de Sinfonietta, d’un Concert per a violí i orquestra, d’una Elegia per a violoncel i piano, i de diverses marxes i pasdobles per a banda i de composicions per a veus. És considerat un dels màxims exponents de la composició valenciana de la segona meitat del segle XX.
Bibliografia
- Galbis López, Vicente: Amando Blanquer, Sociedad General de Autores de España, Madrid 1992
- Miró, Adrián: Amando Blanquer en su vida y en su música, Ediciones de la Caja de Ahorros de Alicante y Murcia, Alcoi 1984
- Blanquer i Ponsoda, Amand: Técnica del contrapunto, Real Musical, Madrid 1984
- Blanquer i Ponsoda, Amand: Análisis de la forma musical: curso teórico-analítico, Piles, Editorial de Música, València 1989