Exemple 1
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
L’expressió també es pot aplicar a altres girs melòdics que comparteixen amb la definició inicial l’abandonament per salt de 3a d’una nota estranya (ex. 2). En tots els casos, la nota cambiata té un caràcter irregular, ja que es tracta d’una dissonància que no resol per grau conjunt i per tant la seva resolució queda diferida a un moment posterior que té lloc just després del salt.
Exemple 2
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Aquesta figura fou característica de la polifonia del Renaixement, i el seu ús en G.P. da Palestrina (ex. 3) ha estat estudiat per K. Jeppesen (The Style of Palestrina and the Dissonance, 1970). J.J. Fux la teoritzà en el seu Gradus ad Parnassum (1725) i per això també és coneguda com la ’cambiata de Fux’. D’altra banda, cal no confondre nota cambiata amb cambiata, un tipus de nota estranya propera a l’escapada, tot i que és agafada per salt i resolta per grau conjunt (ex. 4).
Exemple 3 - G.P. da Palestrina: Missa Jam Christus astra ascenderat
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Exemple 4
© Fototeca.cat/ Jesús Alises