Deixeble de Salvador Gea al Reial Col·legi del Patriarca de València, més tard estudià al conservatori de la ciutat. La Guerra Civil Espanyola aturà la seva formació, que reprengué al conservatori de València amb J.V. Bàguena, M. Palau i J.M. Machaconses. Combinà la dedicació a la música i la de funcionari a l’Administració de la Sanitat Social. Interessat en la renovació del llenguatge musical valencià, en el catàleg de la seva producció sobresurten les Nou cançons per a la intimitat (1966), per a soprano, tenor, baix, flauta, clarinet, fagot i piano, en què explorà les possibilitats de l’atonalisme i es vinculà a l’avantguarda musical. Posteriorment, aquest atonalisme evolucionà cap a un tipus de llenguatge que anomenà “heptafonisme atonal” i que és palès en obres com la Trova heptafónica (1969) i Migracions (1974). De les seves obres orquestrals es destaquen Rondó mirmidón (1956) i Aguafuertes de una novela (1959). És autor d’una Sonata (1955) i d’una Sonatina (1960), ambdues per a piano. Una lesió ocular esdevinguda el 1994 li impedí, des d’aleshores, desenvolupar amb normalitat la seva obra creativa. Cal destacar també la seva activitat com a director de diferents formacions corals (Coral Polifònica Valenciana, des del 1964) i l’exercici de la crítica musical en la revista Pentagrama.
Bibliografia
- Díaz Gómez, Rafael: Francisco Llácer Pla, Sociedad General de Autores de España, Madrid 1996
- Llàcer i Pla, Francesc: Guía analítica de formas musicales para estudiantes, Real Musical, Villaviciosa de Adán 1982, ...1997