Inicià els estudis a València i els continuà al Conservatori de Música de Madrid amb Conrado del Campo com a professor de composició. Amplià els estudis a Viena, Berlín i París, gràcies a una beca de la Fundación Conde de Cartagena. El 1928 escriví la suite simfònica Pinceladas goyescas, la seva obra més difosa i amb la qual obtingué el Premio Nacional de Música, guardó que rebé altra vegada el 1933 per la Sonata en fa sostenido mayor per a violí i piano. Cultivà tots els gèneres musicals i entre totes les seves obres destaquen les peces de cambra, la música per a piano, la música coral (Vora el barranc dels Algadins, Missa en re major), la Sinfonía en la mayor, dos concerts per a piano i violoncel i el poema simfònic El órgano quedó mudo.