A nou anys ja tocava el clarinet i el saxòfon, i a onze signà els primers contractes. Al final de la dècada dels quaranta es traslladà a Madrid, on treballà amb diferents grups mentre finalitzava els estudis al conservatori, on es graduà l’any 1964. Al costat de Tete Montoliu, fou un dels pioners del jazz a l’Estat espanyol. La dècada de 1960 liderà un quartet a Madrid, on tocà de manera estable en un club. El 1967 fou convidat a participar en el Festival de Jazz de Berlín, i des de llavors tocà als principals festivals europeus. Experimentà amb la fusió del jazz i el flamenc en diversos àlbums, el primer dels quals fou Flamenco jazz (1967), enregistrat amb el guitarrista Paco de Lucía. La seva carrera concertística tingué un important desenvolupament, que inclou una gira pels EUA amb l’Orquesta Nacional de España, el 1993. El seu repertori comprenia la totalitat de les obres per a saxòfon i orquestra simfònica. Destacà també com a docent al conservatori de Madrid, del qual fou catedràtic fins el 1994. A més de la gravació amb Paco de Lucía, de la seva abundant discografia sobresurt Pedro Iturralde Quartet Featuring Hampton Hawes (1968). Compongué també algunes bandes sonores Viaje a ninguna parte de Fernando Fernán Gómez (1986). Rebé, entre altres distincions, la Medalla d’Or del mèrit en les belles arts (2009), la Medalla d’Honor de la SGAE (2016) i la Medalla d’Or al mèrit en el treball (2017).
Pedro Iturralde
Chema Muñoz Rosa (CC BY-NC-ND 2.0)