Antoni Eiximeno i Pujades

Antonio Eximeno
(València, 1729 — Roma, 1808)

Teòric i assagista musical valencià.

Vida

La seva formació s’inicià al col·legi de nobles regit pels jesuïtes a València, i posteriorment estudià matemàtiques i música a la Universitat de Salamanca. Ingressà a la Companyia de Jesús el 1745. La seva tasca docent s’inicià en el camp de la retòrica, les matemàtiques i la geometria. El 1763 fou nomenat professor de matemàtiques i director tècnic de l’Escola d’Artilleria de Segòvia. Durant la primavera del 1767, de resultes de l’ordre d’expulsió dels jesuïtes, abandonà la Península camí d’Itàlia, s’instal·là a Roma i se secularitzà. A Roma estudià música seriosament amb Felice Masi, mestre de capella de l’església dels Sants Apòstols, i començà el seu interès real pels temes musicals. Durant el seu sojorn romà gaudí d’una pensió de la corona espanyola i participà en moltes acadèmies. L’any 1798 s’instal·là a València, on vivien els seus germans, però el 1801 tornà a Roma, d’on ja no es mogué. La seva obra més important és Dell’origine e delle regole della musica, publicada a Roma el 1774. L’any 1796 n’aparegué una traducció castellana en tres volums amb esmenes i afegits. El nucli del seu pensament consistí en la refutació de l’aplicació estricta dels principis matemàtics a la música. Segons Eiximeno, les regles de la prosòdia i del llenguatge són més apropiades a la música que les científiques, proposades per J.Ph. Rameau, G. Tartini i altres. En aquest sentit, el seu pensament se situà més a prop de les teories de l’expressió del sentiment i del llenguatge natural postulades per Rousseau. Les seves teories i els seus plantejaments causaren molta controvèrsia. Una nova publicació, el Dubbio di Antonio Eximeno sopra il saggio fondamentale, prattico di contrapunto del reverendissimo padre maestro Giambattista Martini (Roma 1775), donà resposta a les crítiques formulades pel més eminent teòric italià del segle XVIII, el pare G.B. Martini. També escriví la novel·la satírica Don Lazarillo Vizcardi, que deixà inèdita i que publicà pòstumament F. Asenjo Barbieri. L’obra és un atac despietat i burleta a les actituds escolàstiques i pedants de bona part dels músics contemporanis. A més de les obres de caràcter musical, publicà treballs en moltes altres disciplines: literatura, filosofia, matemàtiques, etc., i fou indiscutiblement una de les figures més importants de la cultura espanyola del segle XVIII. L’amplitud dels seus interessos i coneixements, així com la seva innegable capacitat per a generar polèmiques, li donaren molta notorietat.

Obra

Dell’origine e delle regole della musica colla istoria del suo progresso, decadenza e rinnovazione (Roma 1774); Dubbio di Antonio Eximeno sopra il saggio fondamentale, prattico di contrapunto del reverendissimo padre maestro Giambattista Martini (Roma 1775); Don Lazarillo Vizcardi: sus investigaciones músicas con ocasión del concurso á un magisterio de capilla vacante, recogidas y ordenadas. Novela sobre motivos de contrapunto y canto llano (Madrid 1872-73)

Bibliografia
Complement bibliogràfic
  1. Otaño, Nemesio; Campo, Conrado del: El P. Antonio Eximeno: estudio de su personalidad a la luz de nuevos documentos. Discurso leído por el Sr. D. Nemesio Otaño y contestación del Excmo. Sr. D. Conrado del Campo, Real Academia de Bellas Artes de San Fernando; Ferga, Madrid
  2. Pedrell i Sabaté, Felip: P. Antonio Eximeno: glosario de la gran remoción de ideas que para mejoramiento de la técnica y estética del arte músico ejerció el insigne jesuíta valenciano, Unión Musical Española, Madrid 1920
  3. Risposta al giudizio delle Ephemeride Letterarie di Roma del di 19 di marzo 1774 sopra l’opera di D. Antonio Eximeno, Brouchard e Gravier, Roma ? 1774
  4. Saylor, Ladson Jonathan: Antonio Eximeno’s "Del origen y reglas de la música con la historia de su progreso, decadencia y restauración" (1796, Spanish edition), U.M.I., Dissertation Services, Ann Arbor, Michigan 1994
  5. Eiximeno i Pujades, Antoni: Duda de D. Antonio Eximeno sobre el Ensayo Fundamental Practico de Contrapunto del M.R.P.M. Fr. Juan Bautista Martini, Imp. Real, Madrid 1797
  6. Eiximeno i Pujades, Antoni: Del origen y reglas de la música, con la historia de sus progresos, decadencia y restauración, Imp. Real, Madrid 1796
  7. Eiximeno i Pujades, Antoni: Dubbio di D. Antonio Eximeno sopra il Saggio Fondamentale Pratico di Contrapunto del Reverendissimo Padre Maestro Giambattista Martini, Stamperia di Michel’ Angelo Barbiellini, Roma 1775
  8. Eiximeno i Pujades, Antoni: Dell’ origine e delle regole della musica colla storia del suo progresso, decadenza, e rinnovazione, Stamperia di Michel’ Angelo Barbiellini, Roma 1774