Josep Pavia i Simó

(la Jana, Baix Maestrat, 11 de juliol de 1932 — Barcelona, 30 d’octubre de 2016)

Musicòleg valencià.

Vida

Estudià al seminari de Tortosa i fou ordenat el 1956. La seva afició per la música el portà a estudiar harmonia a l’Escola Superior de Música Sagrada de Madrid i a prendre lliçons de cant amb C. Badia, C. Sàbat i A. Capella. Feu la llicenciatura i el doctorat en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona, ciutat on fou canonge de la catedral i investigador titular emèrit del Consell Superior d’Investigacions Científiques i del departament de Musicologia de la Institució Milà i Fontanals. La seva tesi doctoral, La música a la Catedral de Barcelona durant el segle XVII (1986) i Tonos de Francesc Valls (Barcelona 1999), publicat dins la col·lecció de Monumentos Musicales Españoles, són alguns dels exemples més significatius de la seva obra.

Bibliografia
Complement bibliogràfic
  1. Pavia i Simó, Josep: La música a la catedral de Barcelona durant el segle XVII, Fundació Salvador Vives Casajuana; Rafael Dalmau, Barcelona 1986
  2. Pavia i Simó, Josep: La música en la catedral de Barcelona en el siglo XVII
  3. Pavia i Simó, Josep; Valls i Galan, Francesc: La música en Cataluña en el siglo XVIII: Francesc Valls (1617c.-1747), Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Institució Milà i Fontanals. Departamento de Musicología, Barcelona