Vida
Des de la seva infantesa demostrà grans habilitats envers la música i ben aviat començà a tocar el violí i a compondre. El seu pare intentà per tots els mitjans d’obtenir una beca per tal que el seu fill pogués anar-se’n a París a completar els estudis musicals, però mai no va aconseguir cap ajut. Encara a Bilbao compongué un assaig d’octet, Nada y Mucho, Obertura Nonetto i un Tema variado per a dos violins, viola i violoncel i, a catorze anys, escriví la seva única òpera, Los esclavos felices (1820), amb text de Llucià Comella. El 1821 viatjà a París i començà a estudiar violí i contrapunt al conservatori de la capital francesa. Un dels seus professors, F.J. Fétis, deixà testimoni de l’admiració que li despertà l’extraordinària facilitat que Arriaga demostrà en l’aprenentatge. El 1824 començà a donar classes al conservatori amb el càrrec de professor auxiliar de contrapunt. Fou en aquesta mateixa època que publicà les obres que li han donat més fama com a compositor, els tres quartets de corda. Durant els dos anys que li restaven de vida va compondre una simfonia, una obertura, una missa, un Stabat mater i diverses cantates i cançons.
Les primeres obres d’Arriaga estan fortament influïdes per l’estil italianitzant que imperava en aquell moment. L’estada a París, però, el marcà profundament i s’inclinà pel neoclassicisme dominant entre els sectors més tradicionals de la música francesa. Malgrat aquestes influències, Arriaga aconseguí mantenir un toc personal en totes les seves composicions.
La vida d’aquest compositor està envoltada d’una aurèola romàntica a causa de la seva mort prematura, lluny del seu país, a dinou anys, després de patir penúries econòmiques i una malaltia. El fet d’haver nascut el mateix dia que Mozart, si bé cinquanta anys després, donà lloc a les interpretacions més agosarades. Malauradament, mai no se sabrà si hauria arribat a tenir un lloc d’honor entre els millors compositors. Malgrat això, algunes de les obres que ha deixat, entre les quals els quartets abans esmentats, són d’una qualitat musical indiscutible, i encara no han tingut el reconeixement que es mereixen. Durant molt de temps l’obra d’Arriaga caigué en l’oblit, però a la darreria del segle XIX l’escola nacionalista espanyola el convertí en un símbol del geni mort prematurament.
Obra
Música instrumental
Sinfonía a gran orquesta, en re M; Nada y Mucho, ensayo en octeto (1817); Obertura Nonetto, op. 1 (1818); Tema variado en cuarteto, op. 17 (1820); Variaciones sobre el tema de "La Húngara" para cuarteto de cuerda, op. 23 (1822); 3 quartets de corda (1824); 3 Estudios de carácter, pno.
Música vocal
Los esclavos felices (opera semiseria), (1920); Agar (escena biblicodramàtica) (1920); Erminia (escena liricodramàtica) (1923); àries: Où vais-je malhereux, rec. (1924); Hélas d’une si pure flamme (1924), Hymen, viens dissiper (1920), i també duets
Música religiosa
O salutatis, 3 v., qnt. c.; Stabat mater, 3 v., orq.; Missa a 4 v. (perduda); Salve Regina (perduda); Et vitam venturi 8 v. (perduda)
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Subirà i Puig, Josep: Los esclavos felices, ópera de J.C. de Arriaga: antecedentes, comentarios, argumento y algunas notas biobibliográficas, Imp. "Mayli", Bilbao 1935