Aquest terme s’aplica en obres com la sonata (que sol tenir quatre moviments), obres de cambra d’estructura similar (duo, trio, quartet), la simfonia, el concert (que en sol tenir tres), la suite, etc. Normalment, s’efectua una petita pausa després de cada moviment. Per a evitarla, el compositor pot posar a la partitura la indicació attacca, que prescriu l’inici del moviment següent sense solució de continuïtat. Atès que el nom que es dona a cada moviment sol coincidir amb el seu indicador de tempo (allegro, adagio, presto, etc.), sovint s’empra la paraula ’temps’ com a sinònim de moviment (primer temps, tercer temps, etc.).
m
Música