Professà a l’orde dels menorets des de molt jove, i tingué una formació musical gairebé autodidàctica. Assistí a classes de matemàtiques a la Universitat d’Alcalá de Henares, disciplina en la qual s’ocupà fins que una llarga ma laltia el feu retornar a la música. Els seus principals llibres són Arte tripharia (1550) i Declaración de instrumentos musicales (1555). El darrer, a més de les imprescindibles disquisicions teòriques, conté dades abundants de caràcter pràctic i és una font d’informació capital sobre la música del segle XVI a la Península. Alhora inclou diverses composicions originals per a orgue.