Vida
Cec des de la infància, es formà musicalment amb organistes locals i, més tard, a la catedral de Palència amb el mestre García de Baeza. El 1526 fou nomenat organista de la reina Isabel de Portugal. Després de la mort de la reina, el 1536, passà al servei del príncep Felip i de les seves germanes. Des de l’any 1548 serví exclusivament a la capella del futur rei Felip II de Castella, el seu protector, a qui acompanyà en els seus viatges a Itàlia, Alemanya, Flandes (1548-51) i Anglaterra (1554). El 1556 s’establí a Madrid com a organista de la cort, on serví fins a la seva mort. Gràcies a aquests viatges conegué alguns dels músics més prominents de l’Europa del seu temps i el seu estil musical es deixà influir pels contactes amb la música més avançada, particularment la de Josquin Des Prés. La seva obra se centrà bàsicament en la música per a tecla i fou molt apreciada a l’època, tant a la Península Ibèrica com a la resta d’Europa. La major part de la seva producció instrumental consisteix en glosas sobre obres vocals polifòniques dels més destacats compositors europeus, diferencias o variacions sobre melodies de la tradició hispànica, fabordons, tientos i arranjaments instrumentals de peces del repertori litúrgic. Algunes de les seves obres foren incloses per Luis Venegas de Henestrosa en el seu Libro de cifra nueva (Alcalá de Henares, 1557). La resta de producció coneguda d’aquest autor fou recollida pel seu fill Hernando de Cabezón en Obras de música para tecla, arpa y vihuela de Antonio de Cabezón (Madrid, 1578). A banda de la importància de què gaudí com a compositor, tingué un gran renom com a intèrpret d’instruments de tecla. En el prefaci del llibre editat pel seu fill figuren indicacions tècniques i pedagògiques sobre la pràctica interpretativa. Les seves obres foren, gràcies al seu personal tractament de les textures, substancials per al desenvolupament idiomàtic de la música de tecla. L’estil de Cabezón era molt flexible i configurà el que després desenvoluparen els autors que, durant la segona meitat del segle XVI i el començament del segle XVII, s’encarregaren de configurar l’estil propi de la música per a tecla.
Obra
Nombroses peces conservades en Obras de música para tecla, arpa y vihuela de Antonio de Cabezón (publ. 1578), entre les quals: 10 Ave Maris stella, 5 Pange lingua, 2 Christe Redemptor, 14 tientos, 4 falsos bordons per cada un dels 8 tons gregorians, 4 versos per a cada un dels 8 tons gregorians, 2 Diferencias sobre la gallarda milanesa, 4 Diferencias sobre el Canto del Cavallero, 4 Diferencias sobre la pavana anglesa, 5 Diferencias sobre el cant La Dame le demande, 7 Diferencias sobre el villancet Quién te me enojó Isabel, 1 glosa sobre la cançó francesa D’où vient cela, Beata viscera Mariae Virgines, nombrosos versos del magníficat, 4 versos per al kírie Rex Virginum
La resta d’obres conservades en el Libro de cifra nueva (publ. 1557), entre les quals: 5 Diferenciassobre el romanceConde Claros, 6 Pange lingua, 6 Ave Maris stella, diversos himnes, 1 salve, 17 tientos, 1 pavana amb glosas, diverses glosas
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Pedrell i Sabaté, Felip; Jimeno de Lerma, Ildefonso: [Antonio de Cabezón, organista de Felipe II]: discursos leídos ante la Real Academia de San Fernando en la recepción pública del Sr. D. Felipe Pedrell... Contestación del Sr. D. Ildefonso Jimeno de Lerma, Tip. Víctor Berdós Feliu, Barcelona 1895
- Cabezón, Antonio de; Pedrell i Sabaté, Felip; Anglès i Pàmies, Higini: Obras de música para tecla, arpa y vihuela recopiladas y puestas en cifra por Hernando de Cabezón su hijo, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto Español de Musicología, Barcelona 1966
- Anglès i Pàmies, Higini: Nel quarto centenario della morte di Antonio de Cabezón organista di Carlo V e di Filippo II, Ars Nova Tip., Roma 1966
- Cabezón, Antonio de; Pedrell i Sabaté, Felip: Hispaniae schola musica sacra opera varia (saecul. XV, XVI, XVII et XVIII). Vol. III-V, VII: Antonius a Cabezon, Juan Bautista Pujol y Cª, Editores, Barcelona 1895-