Vida
Fill d’un funcionari reial, estudià amb els jesuïtes i, posteriorment, a la Universitat d’Alcalá de Henares i a la de Salamanca (1614-21), època en què rebé l’encoratjament de Lope de Vega, del qual sovint és considerat hereu literari. El 1651 fou ordenat de sacerdot. El 1663 fou nomenat capellà de cort, i dos anys després, arran de la mort de Felip IV, superior de la Congregació de Sant Pere de Madrid. En la producció de Calderón, que comprèn unes 200 obres, destaca un gran nombre d’actes sacramentals, en els quals la música té una funció simbòlica i és part constitutiva del mateix argument. La religiositat, central en l’obra d’aquest autor, respon a la ideologia contrareformista i als esquemes del Barroc: mentre que la música sacra es reserva a les escenes en què la divinitat es manifesta amb tota la seva glòria, la música profana reflecteix les passions humanes en la seva multiplicitat. Calderón comptà amb la col·laboració dels músics peninsulars més notables del seu temps, com Josep Peiró (El Jardín de Falerina, 1648) i, sobretot, Juan Hidalgo (Celos aun del aire matan, 1661; Ni amor se libra de amor, 1662; La estatua de Prometeo, 1672, entre d’altres).
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Hidalgo, Juan; Calderón; Subirà i Puig, Josep: Celos aun del aire matan, ópera del s. XVII, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1933