Descendent d’una família aristocràtica de Bohèmia, ingressà a l’orde del Cister al monestir de La Espina i estudià a les universitats d’Alcalá i Salamanca. Es doctorà en teologia a Lovaina (Bèlgica), on esdevingué professor d’aquesta disciplina. Entre el 1646 i el 1650 estigué a la cort de l’emperador Ferran III a Praga, i desenvolupà diversos càrrecs eclesiàstics a Bohèmia i a Viena. Més tard fou promogut a ocupar la seu del bisbat de Campània i la de lde Vigevano. Escriví una gran quantitat de llibres sobre diverses disciplines i destacà per les aportacions que feu a la matemàtica. La seva principal aportació a la teoria musical es troba en el llibre Ars nova musicae (Viena, 1645-46), en el qual, seguint els ensenyaments del seu mestre Pedro de Ureña, postula teories contràries al sistema de la solmització guidoniana. Una traducció castellana d’aquesta obra es publicà a Roma el 1669.