Estudià matemàtiques, filosofia i teologia a les universitats d’Alcalá de Henares, Salamanca i París. En aquesta darrera ciutat ensenyà matemàtiques i filosofia. El 1505 publicà la seva primera obra, Liber arithmeticae practicae. El cardenal Cisneros li oferí, el 1510, una càtedra a la Universitat d’Alcalá. La seva obra més coneguda, i abastament reeditada, fou Cursus quatuor mathematicarum artium liberarum (París, 1516), que contenia les seves reflexions sobre teoria musical, bàsicament comentaris elaborats a partir de l’obra d’inspiració boeciana de Jacques Le Fèbvre d’Étaples, Musica libris quatuor demonstrata (París, 1496) i caracteritzades per una escassa atenció a aspectes musicals pràctics. Publicà també moltes obres sobre física i lògica.