Antón García Abril

(Terol, 19 de maig de 1933 — Madrid, 17 de març de 2021)

Antón García Abril

© Fototeca.cat

Compositor aragonès.

Vida

Inicià els estudis musicals a Terol, però el 1947 es traslladà a València, on estudià amb P. Sosa, C. Lapiedra i F.J. León Tello, entre d’altres. El 1952 es traslladà a Madrid, on tingué com a professors J. Gómez, F. Calés i M. García Matos. Entre el 1954 i el 1956 estudià a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena. Allí amplià els estudis de composició amb V. Frazzi i els de direcció amb P. Van Kempen. El 1955 guanyà el Premi Internacional de Composició d’aquest centre per la seva obra Cantata a Siena. Novament a Madrid, fou professor de solfeig del Conservatori de Música de Madrid i el 1958 formà el Grupo Nueva Música juntament amb altres compositors, com C. Halffter, R. Barce i L. de Pablo. El 1959 fou nomenat director de la Compañía Amadeo Vives i des d’aquest càrrec dirigí nombroses sarsueles. Deixeble el 1964 de G. Petrassi a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma, aquest mateix any obtingué el primer premi en el Certamen Nacional de Composición convocat per l’Aula de Música del Servicio Nacional de Educación y Cultura per la seva obra per a veu masculina Homenaje a Miguel Hernández. Catedràtic de composició a partir del 1974 del Conservatori de Música de Madrid, el 1983 ingressà a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. Posseïdor d’una obra àmplia que revela la influència de B. Bartók, A. Berg i I. Stravinsky, García Abril fou un dels compositors de l’Estat espanyol més reconeguts, li foren atorgats nombrosos premis i rebé encàrrecs d’entitats com Radiotelevisión Española i l’Orquestra Simfònica de la Ràdio de Berlín i la Xunta de Galícia. El 1993 obtingué el Premio Nacional de música i la seva òpera Divinas palabras (1991) s’estrenà al Teatro Real de Madrid el 1997. Mai no estigué adscrit a cap corrent avantguardista, tot i que fou un profund coneixedor dels procediments compositius més actuals. Preocupat per la comunicació amb el públic, la seva obra es caracteritza per la frescor, l’espontaneïtat i un gran melodisme.

Obra

Música escènica

Don Juan, ballet (1965); Contradanza, mús. inc. (1980); Danza y tronío, ballet (1984); Doña Francisquita, ballet (1985); Las mocedades del Cid, mús. inc. (1990); Divinas palabras, òpera (1991); Pórtico de España y América, ballet (1992); Fuenteovejuna, ballet (1994); La Gitanilla, ballet (1996)

Solista i orquestra

Cadencias, vl., orq. (1972); Concierto aguediano, guit., orq. (1976); Homenaje a Sor, guit., orq. (1978); Concierto mudéjar, guit., orq. c. (1985); Nocturnos de la Antequeruela, pno., orq. c. (1996); Concierto de las Tierras Altas, vlc., orq. (1999)

Cor i orquestra

Cantata a Siena (1955); Cantico delle creature, cor, qt. vocal, orq. (1964; Sant Francesc d’Assís); Cántico de ‘La Pietà’, S., cor, org., vlc., orq. c. (1977); Alegrías, cantata divertiment, cor infantil, Ms., narrador, orq. (1979); Himno de Aragón (1988-89); Lurkantak, cantata (1997); Dos villancicos para el nuevo milenio (1999)

Veu i orquestra

Tres canciones españolas, S., orq. (1962); Homenaje a Miguel Hernández, B./Bar., orq. (1965); Doce canciones sobre textos de Rafael Alberti (1969); Catorce canciones asturianas (1984); Salmo de alegría para el siglo XXI, S., orq. c. (1988; R. Alberti); Canciones xacobeas (1992-93)

Veu i piano

Tres nanas (1961; R. Alberti); Cuatro canciones sobre textos gallegos (1962; R. de Castro, A. de las Casas); Tres canciones españolas (1962; F. García Lorca); Becqueriana (1970; G.A. Bécquer); Canciones de Valldemosa. A Federico Chopin “in memoriam” (1976); Catorce canciones asturianas (1984; J.L. Delestal); Canciones del Alto Duero (1993; A. Machado); Canciones xacobeas (1992-93); Tres poéticas de la mar (1998; L. Cernuda, R. Alberti, F. García Lorca); Alba (1999; Fina de Calderón)

Cor

Tres canciones asturianas (1983); Tres acuarelas aragonesas (1998); Tres polifonías turolenses (1998)

Orquestra

Concierto para instrumentos de arco (1962); Hemeroscopium (1969-72); Celibidachiana (1982); Introducción y fandango (1984); Tres sonatas para orquesta (1984); Canciones y danzas para Dulcinea (1985); Cantos de pleamar, orq. c. (1993); La fuerza de la creación (Melodía conmemorativa del Centenario de la Sociedad General de Autores y Editores) (1999)

Cambra

Sonata de Siena, vl., pno. (1955); Dos piezas para viola y piano (1981); Nupcial, 2 pno. (1987); Homenaje a Mompou, vl., vlc., pno. (1988); Cantos de plenilunio, fl., pno. (1990); Cuarteto de Agrippa, cl., vl., vlc., pno. (1994); Madrid 1948-98, 2 pno. (1998)

Solo

Preludio y tocata, pno. (1957); Evocaciones, guit. (1981); Sonatina del Guadalquivir, pno. (1982); Seis preludios de Mirambel, pno. (1984-87); Fantasía mediterránea, guit. (1987); Vademecum, guit. (1987); Dedicatoria, guit. (1992); Tres preludios urbanos, guit. (1995); Balada de los Arrayanes, pno. (1996); La noche de los secretos, guit. (1997)

Altres

Més de 130 bandes sonores per a cinema i programes de televisió.

Bibliografia

  • Padrol, Joan: Antón García Abril, Publicaciones de la Fundación Luis Cernuda, Sevilla 1988